Aquest passat estiu vaig passar unes quantes hores rumiant com fer la peça per presentar a la Biennal de la Llar. Quan , els que fem costura , hem de montar
un aparador del que fem sempre tenim alguns petits problemes.
La nostra feina és molt artística i molt artesanal però de vegades poc vistosa. Tinc alumnes que fan arranjaments i transformacions de peces o que les fan de noves...però mostrar la bora d'un abric, un pantaló per anar a la muntanya o l'arranjament d'una cortina no és massa interessant. Jo necessitava trobar una peça que no fos específicament " a la moda", que fos artesanal pero no massa ,......al final em vaig decidir per un vestit molt senzill fet amb un troç de crepé reciclat, acabat amb sedes naturals i amb uns tirants
brodats amb un poema. Vaig montar el maniquí afegint un collaret fet amb petites restes de la seda i corda. ......... Que la roba parla per nosaltres ja ho savem , per qué no fer que un text tan maco enriquís un vestit? . Us convido a
escriure en la vostra roba . Donar puntades és tot un plaer!
Sota un cel de fils, amb unes bores fetes de puntes de coixi, avui regna la lluna , amor, i cap flor no es tanca. (M.M. Marçal)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada