dijous, 19 de setembre de 2013

Sota un cel de fil

Aquest passat estiu vaig passar unes quantes hores rumiant com fer  la peça per presentar a la Biennal de la  Llar. Quan , els que fem costura , hem de montar un aparador  del que fem sempre tenim alguns petits problemes. La nostra feina és molt artística i molt artesanal  però   de vegades poc vistosa. Tinc alumnes que fan arranjaments i transformacions de peces o que les fan de noves...però  mostrar la bora d'un abric, un pantaló per anar a la muntanya o l'arranjament d'una cortina no  és massa interessant. Jo  necessitava trobar una peça que no fos específicament " a  la moda", que fos artesanal pero no massa ,......al final em vaig decidir per un vestit molt senzill   fet amb  un troç de crepé  reciclat, acabat  amb sedes naturals i amb uns tirants brodats amb un poema. Vaig montar el maniquí afegint un collaret fet amb petites  restes de la seda i corda. ......... Que la roba parla per nosaltres ja ho savem , per qué  no fer que un text tan maco enriquís un vestit? . Us convido a escriure en la vostra roba .  Donar puntades  és tot un plaer!                                                               Sota un cel de fils, amb unes bores fetes de puntes de coixi, avui regna la lluna , amor, i cap flor no es tanca.  (M.M. Marçal)             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada